Escrita a tres o quatre veus, es basa en una melodia provinent d’una cançó popular (volkweise) o cortesana (hofweise). Normalment aquesta melodia era cantada per la veu del tenor (tenorlied) i les tècniques contrapuntístiques utilitzades havien estat directament heretades dels compositors francoflamencs. Els precedents més importants es poden trobar al principi del segle XV, en les composicions a dues i a tres veus de l’anomenat Monjo de Salzburg i d’Oswald von Wolkenstein. Durant la segona meitat del mateix segle aparegueren les primeres antologies que contenen lieder polifònics: Lochamer Liederbuch ('Cançó de Lechem', 1460) i Glogauer Liederbuch ('Cançó de Glogau', 1480). Els principals mestres de lied polifònic foren H. Isaac (Innsbruck, ich muss dich lassen, ’Innsbruck, t’he de deixar') i, molt especialment, el seu deixeble L. Senfl. A partir de la segona meitat del segle XVI el lied polifònic perdé importància davant els corrents musicals provinents d’Itàlia.
m
Música