L. van Beethoven: Sonata op. 2, núm. 1, I Allegro
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
La liquidació temàtica (també anomenada, simplement, liquidació), terme divulgat per A. Schönberg (Fundamentals of Musical Composition, 1937-48), suposa la polvorització, la despersonalització dels trets característics d’uns motius que només sobreviuen com a mers ‘residus melòdics’. La liquidació, a causa d’aquest efecte de dissolució, té una funció conclusiva i, en consonància, acostuma a situar-se al final d’un tema, tot i que també pot aparèixer, en formes sonata, al final del core del desenvolupament (Beethoven: Sonata, opus 28, I, compàs 240 i següents) o de la retransició (Beethoven: Sonata, opus 2, núm. 2, I, compàs 136 i següents).