El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural. En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síl·laba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic. En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d'ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia. En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats, susceptibles, no obstant això, de ser modificats. Els valors dels diversos tipus de lligadures dels sistemes de notació mensural foren fixats per primera vegada per Francó de Colònia en el seu Ars cantus mensurabilis (~1280); deriven de dues figures bàsiques, que resulten de combinar una nota brevis i una altra de longa que la segueix en posició ascendent o descendent: en ambdós casos es diu que la lligadura gaudeix de propietat (referida a la brevis inicial) i perfecció (referida a la longa final). El sistema de lligadures, que es desenvolupà a partir de la veu del tenor dels motets medievals, es mantingué vigent fins al principi del segle XVI, si bé el seu ús anà disminuint progressivament des del segle XV. Generalment s’utilitzen en els passatges melismàtics.
f
Música