Si és col·locada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol. En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement. En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato. No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc. En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato, el recurs tècnic concret a partir del qual s’ha d’aconseguir el legato. Així, en els instruments d’arc, la lligadura indica que no hi ha d’haver canvi d’arcada i que, per tant, totes les notes lligades s’han de fer en el mateix moviment d’arc, sense canviar-ne el sentit.
f
Música