Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà (Gironès). Es formà amb J. Barba, primer a Girona i després a Barcelona. Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista. Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí. A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a cantant, tot oferint nombrosos concerts privats. Es relacionà amb algunes de les personalitats de la vida cultural francesa del moment, com ara els compositors Ch. Gounod, J. Massenet, C. Saint-Saëns i els pintors E. Degas i É. Manet. Segons A. Peña y Goñi, el 1879 Pagans era un dels cantants hispans més ben considerats a París. Difonia el repertori de cançons espanyoles refermant la imatge -segurament plena de tòpics- que es tenia d’Espanya a la França del moment. Entre les seves composicions destaca la cançó La niña que a mi me quiere, que tingué ressò a França. Degas li feu dos retrats.