Inicià els seus estudis amb el seu germà, professor de piano, i al cap de poc es traslladà a Madrid, on estudià al conservatori. Autor de notable precocitat, a dotze anys compongué unes peces de ball, entre les quals Lagartijillo i Carpinterito, i a setze estrenà dues sarsueles a Alacant. Quan només tenia vint anys fou director de l’orquestra del Teatre Martín de Madrid i del 1902 al 1905 ocupà el mateix càrrec al Teatro de la Zarzuela. Durant els anys següents passà per diversos teatres, com el Teatro Eldorado, Teatro Cómico o el Teatro Apolo. D’un estil proper a la revista, amb notables influències del cabaret i el music-hall, les seves obres gaudiren d’un èxit notable, tant a Madrid com a Barcelona. Fou un autor prolífic, i destacà en el camp de la sarsuela amb obres com La reina del couplet (1905), La conquista del marido (1907), El club de las solteras (1909), Huelga de criadas (1910), El capricho de las damas (1915) i Serafín el pinturero (1916). Compongué en col·laboració amb P. Luna, C. Ardid, P. López o R. Calleja. Escriví també algunes cançons, properes al cuplet, i diversos tangos i pasdobles. Algunes de les seves composiciones foren popularitzades per Raquel Meller.