Es formà com a organista a la seva ciutat natal. A més, aprengué a tocar altres instruments de teclat i també el llaüt i la viola de gamba. Ordenat de sotsdiaca l’any 1573 i de sacerdot el 1575, durant algun temps estigué actiu com a cantor i instrumentista a Pesaro. L’any 1577 marxà al convent agustí de Santo Stefano de Venècia, on visqué fins el 1583. Allí treballà com a cantor i estudià contrapunt amb Andrea Gabrieli. Després d’estudiar teologia a Pàdua, passà a servir com a cantor a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Graz (1584-90) i a la del duc Guillem V de Baviera a Munic (1590-96). La seva contribució més important a la teoria musical de l’època és el llibre Prattica de musica (Venècia, 1592), reeditat nombroses vegades al segle XVII i que constitueix una rica font d’informació sobre la pràctica musical a la darreria del cinc-cents.