Deixeble de F.X. Haberl a Ratisbona, el 1948 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Marc de Venècia, i quatre anys més tard, de la Capella Sixtina. Considerat un dels compositors de música sacra més importants de l’època, alguns dels seus oratoris foren molt apreciats a les primeres dècades del segle XX, com ara La Passione di Cristo secondo San Marco (1897) o Il Giudizio Universale (1904). Deixà vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic. Molt influïda per la polifonia italiana del segle XVI i pel llenguatge romàntic, la música de Perosi es caracteritza per una gran frescor, delicadesa i un cert caràcter naïf.