Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare i també estudià amb L.N. Clérambault i J.B. Senaillé. Després d’haver servit a la cort de Lorena, treballà com a violinista en les orquestres de l’Òpera de París i del Concert Spirituel des del 1739. Dotat d’un caràcter polèmic i un cert talent literari, destacà com a pamfletista. Foren cèlebres les seves disputes amb il·lustres figures del segle XVIII francès, com ara Voltaire, J.J. Rousseau i J.J.C. de Mondonville. El 1753 participà en la cèlebre Querelle des Bouffons, com a defensor de la música francesa i publicant dos pamflets contra Rousseau, partidari de la música italiana. Compongué un vaudeville, una cantata i diverses sonates per a violí i peces orquestrals. També redactà una Histoire du théâtre de l’Opéra en France, depuis l’établissement de l’Académie Royale de Musique, jusqu’à présent (1753).