Començà a estudiar violí a París, i més tard ho feu a Itàlia amb G.B. Somis. El 1737 esdevingué musicien ordinaire de Lluís XV, i un dels músics més populars i més ben pagats de la cort francesa. Triomfà, definitivament, el 1748 amb el ballet pantomima L’opérateur chinois, i moltes peces seves s’interpretaren als Concerts Spirituels durant la dècada del 1750. Les seves obres instrumentals aparegueren en divuit publicacions: música per a violí sense acompa nyament (12 Caprices, 1762), violí amb baix continu (Premier livre de 12 sonates, opus 1), trio sonates, quartets, concerts en l’estil galant, i simfonies en trio al gust italià i en tres temps (ràpid/lent/ràpid) que demostren un gran domini de la forma sonata-allegro, sobretot si es té present que venen de la dècada del 1740. Aquest procediment apareix en els Six concertinos a quatre parties, opus 7 (1740), i els Divertissements de Symphonies en trio, opus 15 (1751). Les sonates Pieces de clavecin en 6 sonates, opus 13, tenen la part del teclat completament desenvolupada, i són exemples primerencs de la sonata per a teclat acompanyada amb una veu opcional per a violí.