Vida
Anomenat sovint "el Chopin crioll", és considerat un dels músics americans més importants del segle XIX, pel fet d’haver adaptat la música del sud dels EUA i del Carib a la música de saló europea del moment; per aquesta raó és tingut per un dels precursors del ragtime i del jazz. Amb uns dots musicals excepcionals, a tretze anys es traslladà a París, on estudià amb C. Hallé i C. Stamaty (piano) i P. Maleden (composició). El 1845 debutà amb el primer concert de Chopin i obtingué l’aprovació del compositor. Enlluernà els salons parisencs freqüentats per Liszt i Thalberg amb el seu virtuosisme, el seu caràcter excèntric i les seves composicions, en què evocava la música que escoltà durant la infantesa a Amèrica (Bamboula, opus 2, 1844-45; Le bananier, opus 5, 1845-46). Durant els anys 1851-52, Gottschalk viatjà a Suïssa i Espanya, on repetí els èxits aconseguits a França i interpretà les seves obres sobre aires populars espanyols (Souvenirs d’Andalousie, opus 22; Jota Aragonesa, opus 14). El 1853 tornà als EUA i del 1857 al 1862 viatjà per les Antilles. Aquesta època fou la més fructífera, perquè compongué la Simfonia núm. 1, ’La nuit des tropiques', l’òpera en un acte Escenas campestres i les seves millors obres per a piano (Souvenir de Porto Rico, opus 31, i Berceuse, opus 47). El 1862, amb motiu de la guerra de Secessió, inicià una gira esgotadora de concerts benèfics per tots els EUA. El 1865, perseguit per la justícia, hagué d’emigrar a l’Amèrica del Sud, on morí al cap de pocs anys.
Obra
Piano
Prop de 120 obres per a piano conservades, entre les quals: Bamboula, op. 2 (1844-45); Le bananier, op. 5 (1845-46); La mélancolie, étude caractéristique (1848); La mancenillier, sérénade, op. 11 (1848-49); Le songe d’une nuit été, caprice élégant, op. 9 (1850); Mazurka rustique, op. 81 (1850); Souvenirs d’Andalousie, caprice de concert, op. 22 (1851), Canto del gitano (1852); Minuit à Seville, caprice, op. 30 (1852-56); Marche funèbre, op. 64 (1853); Le banjo, esquisse américaine, op. 15 (1854-55); Chant du soldat, grand caprice de concert, op. 23 (1854-56); Marche de nuit, op. 17 (1855); Solitude, op. 65 (1855); La gitanella, caprice caractéristique, op. 35 (1857); Chant de guerre, op. 78 (1857); Souvenir de Porto Rico, op. 31 (1859); Souvenir de la Havane, caprice de concert, op. 39 (1859); Berceuse, op. 47 (1860); Jeunesse, makurka brillante, op. 70 (1859)
Diversos
2 simfonies (núm. 1, La nuit des tropiques, 1858-59; núm. 2, A Montevideo, 1868); Paulina, serenata, v. solista, pno. (1859); Escenas campestres, òpera (1860); Il canto del montanaro, v. solista, pno. (1863); Addio, mio solo amor, v. solista, pno. (1863); Pastorella e cavalliere, v. solista, pno. (1865); Grande tarantelle, pno., orq. (1868); Marche solonnelle, orq., banda (1868); Variacions de concert sobre l’himne portuguès, pno., orq. (1869); Papillon, v. solista, pno. (1874); Pensez à moi, v. solista, pno. (publ. 1879)