Rebé la primera formació musical del seu pare, un professor de música alemany. A quinze anys es traslladà a Viena per continuar els seus estudis amb I. Moscheles (piano) i E.A. Förster (composició). Després anà a Itàlia per estudiar amb V. Fioravanti a Roma i amb N.A. Zingarelli a Nàpols. El 1821 es traslladà a Ginebra, on ensenyà piano. A partir del 1823 visqué a París i es dedicà, sense gaire èxit, a la composició d’òperes. Posteriorment desvià la seva atenció cap a la música vocal religiosa i tornà a obrir l’escola fundada per A. Choron el 1817, ara amb el nom d’École Niedermeyer. Entre els seus professors més destacats hi havia C. Saint-Saëns i entre els alumnes cal esmentar G. Fauré i A. Messager. Així mateix cal recordar la seva aportació a la cançó francesa, gènere en què destaca Le lac, sobre un text d’A. de Lamartine.