Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística. Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies. Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de J.B. Lully fins a J.Ph. Rameau. Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite, però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte. N’hi ha exemples en F. Couperin, en suites orquestrals de G.Ph. Telemann i en J.S. Bach (Partita núm. 3, en mi M per a violí sol, BWV 1006; Suite francesa, núm. 5, BWV 816). El terme loure designa també, a Normandia, un sac de gemecs, però la seva vinculació amb la dansa homònima no ha estat demostrada.
m
Música