Estudià piano, música de cambra i musicologia a la Musikhochschule de Munic, i es formà en el camp de la pedagogia musical a l’Institut Orff del Mozarteum de Salzburg. La seva preparació en el camp de les ciències de l’educació el dugué a dirigir, entre els anys 1970 i 1975, l’Instituto Psicopedagógico de las Artes, la qual cosa li permeté dedicar-se a la investigació sobre educació musical des d’un punt de vista pedagògic i terapèutic.
Des del 1972 és professor de pedagogia de l’expressió dinàmica a la Universitat Politècnica de Madrid. Dirigeix també els Cursos Internacionals de Música de Segòvia i, des del 1997, és assessor de la Fundación Botín de Santander.
Com a pianista, s’ha dedicat essencialment a la música de cambra. Juntament amb el violinista català J.L. Jordà i el violoncellista búlgar D. Furnadjiev forma el Trio Mompou, que des del 1982 ha interpretat arreu del món un repertori principalment dedicat a la música espanyola. Ha estrenat més d’un centenar d’obres de compositors espanyols contemporanis. En la seva vessant de musicòleg destaquen les publicacions de recerca: Psicomotricidad profunda (1982) i Joaquín Achúcarro, desde el piano (2002). També ha escrit poesia: Sonatina del aire y del viento (2010); La Isla desolada (Cantata con música de Tomás Marco, 2017); Poemario de Valderredible (2020) i Árbol a la intemperie (2021).
És acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Granada.