Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya. A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano. Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París. Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència. Col·laborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura. Paral·lelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista internacional aplaudit en les nombroses gires que realitzà per Europa i Amèrica. Enregistrà moltes obres del Barroc, principalment de l’italià i l’alemany, i es feu càrrec de l’edició d’obres com les 12 sonates pour clavecin, de Benedetto Marcello (París, 1971), amb el musicòleg Lorenzo Bianconi.