Es formà a Ljubljana, al Conservatori de Praga (1920-24) i a Viena (1922-24), i completà els seus estudis a la Schola Cantorum de París amb V. d’Indy (composició, 1924-27) i al Conservatori de Basilea amb Weingartner (direcció, 1930). Des del 1922 ensenyà música a Ljubljana, i el 1926 ja era professor al conservatori de la ciutat, on uns quants anys més tard exercí la docència a l’Acadèmia de Música (1940-70). La seva música, generalment postromàntica i sovint impressionista, és predominantment orquestral. En destaquen cinc simfonies (1931-43), fantasies i concerts per a solistes i algunes peces dodecafòniques. Compongué música de cambra (cinc quartets de corda, diversos quintets i obres dodecafòniques com Sis melodies líriques, 1959), una cantata (Alè de sonets, 1949), peces per a piano (Dotze variacions sense tema, 1944), cançons i música escènica. És l’autor també d’un Diccionari per a joves (1963).