Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida (1773-78), d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats: orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres. Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta (viola). Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell (1775-77), amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs. Els seus visuradors testimoniaren: "És de tan elevat ingeni tota la fàbrica i construcció de dit orgue (...) que dins breu temps serà dit fabricant (...) el non plus ultra..." Treballà després en diversos orgues de Mallorca i el 1804, poc abans de morir, feu un avantprojecte per a un gran orgue per a la parròquia de Santa Maria de Maó.