Vida
Inicià la seva important trajectòria professional com a cantor i copista a la capella imperial de Maximilià I a Augsburg i Viena sota la direcció d’Hendrik Isaac. Es mantingué vinculat a aquesta institució musical, on ja era actiu el 1496, durant més de vint anys. Ben aviat, des del 1507, es convertí en l’ajudant i copista d’Isaac, a qui probablement acompanyà a Itàlia cap al 1509 i amb el qual col·laborà en la composició de la col·lecció Choralis constantinus (1508-09) per a la catedral de Constanza. Durant el temps en què serví a la capella imperial a Viena participà en els cercles humanistes cortesans i s’interessà pels aspectes relatius a la relació entre la mètrica poètica i el ritme musical. L’any 1517 es convertí en el successor d’Isaac com a mestre de capella de la cort imperial, càrrec en el qual es mantingué fins que Carles V desmantellà la capella arran de la mort de Maximilià el 1519. Després de passar alguns anys difícils a la recerca d’un lloc, el 1523 es traslladà a Munic, on el duc de Baviera Guillem IV reagrupà alguns dels músics de l’antiga capella imperial sota la direcció de Senfl. A Munic desenvolupà una gran activitat, i sota la seva direcció la capella musical assolí un gran nivell. A part de les seves pròpies obres, incorporà al repertori de la capella composicions d’altres músics contemporanis de vàlua, molt especialment les d’Isaac. Tal com es desprèn de la seva correspondència amb el duc Albrecht de Prússia, per a qui escriví molts motets i lieder, i amb Martí Luter, simpatitzà amb les posicions reformistes. El mateix Luter li encomanà dos motets. Un dels seus lieder aparegué en la primera antologia musical alemanya, impresa a Augsburg l’any 1512. També s’encarregà de l’edició de la primera antologia alemanya de motets, el Liber selectarum cantionum (1520), en què aparegueren set de les seves composicions al costat d’obres d’autors de renom com Josquin Des Prés, Pierre de La Rue, Jacob Obrecht i Hendrik Isaac. En la darrera etapa de la seva vida es dedicà a editar moltes altres col·leccions de música, de les quals una de les més importants i influents fou Harmoniae poeticae (Nuremberg, 1539), realitzada en col·laboració amb Paul Hofhaimer. També completà i impulsà l’edició pòstuma del Choralis constantinus, que finalment es publicà a Nuremberg en 1550-51, molts anys després de la mort de Senfl. Fou un compositor molt actiu. El seu catàleg inclou 300 motets, alguns dels quals utilitzen la llengua alemanya i són molt propers al lied, sis misses i una altra que li és atribuïda, vuit magníficats i una quarantena d’odes llatines reflex dels seus interessos humanistes. La seva producció alemanya es complementa amb més de 300 cançons sacres i profanes. La part més notable de la seva obra són els motets i els lieder, gèneres en què demostra ser un gran mestre. En els motets i en les misses aplica els procediments típics de la polifonia francoflamenca, de la qual és el millor representant als països germànics durant l’època de la Reforma. La major part de la música religiosa està basada en cantus firmus, siguin d’origen sacre o profà. Gaudí de molta fama en vida i fou considerat el millor compositor alemany del seu temps. Les seves obres encara es continuaren interpretant a Munic molts anys després de la seva mort i foren molt sovint citades com a models i exemples pels tractadistes posteriors.
Obra
Misses
Missa dominicalis ’L’homme armé', 4 v.; Missa ferialis, 4 v.; Missa paschalis, 5 v.; Missa super ’Nisi Dominus', 4 v.; Missa per signum crucis, 4 v.; 2 Missa dominicalis a 4 v.
Motets
Prop de 300 motets, entre els quals: Angelus Domini descendit, 4 v.; Beata viscera Maria, 4 v.; Costi regis nata, 5 v.; Cui luna sol, 5 v.; Da pacem domine, 4 v.; Deus in loco sancto, 4 v.; Domine Deus salutis, 4 v.; Dominus Deus meus, 4 v.; Gaude Dei genetrix, 4 v.; Gaude Maria virgo, 5 v.; Gustate et videte, 4 v.; Haec Deum caeli, 4 v.; In Domino confido, 4 v.; Laudate Dominum omnes gentes, 3-6 v.; Nisi Dominus aedificaverit, 5 v.; O magnus admirationis gratia, 4 v.; Omnes gentes plaudite, 4 v.; O mundi domina regio, 4 v.; Patris etiam insonuit, 2 v.; Philippe qui videt me, 6 v.; Primum virtutes igneae, 5 v.; Sancta Trinitas, 4-5 v.; Tota pulchra es amica, 5 v.; Veni Sancte Spiritus, 4 v.; Verbum caro factum, 6 v.
LIEDER
Prop de 300 lieder en alemany (la majoria profans), entre els quals: Ach Unfall, was zeichst du mich ('Ah, quina desgràcia, això que em mostres!'), 4 v.; All Freud’ und Scherz ('Tot alegria i gresca'), 4 v.; Also heilig ist dieser Tag ('Així sia sagrat aquest dia'), 6 v.; Die Brünnlein die da fliessen ('Els rierols que allà decorren'), 6 v.; Grossmächtig und freundlich ('Poderós i amical'), 4 v.; Ich stuend an einem Morgen ('Estava jo un matí'), 4 v.; Lust hab ich ghabt zur Musica ('M’abellia música'), 4 v.; O Frau, mein Trost ('Oh senyora, el meu consol'), 4 v.; Rosina, wo was dein Gestalt ('Rosina, allà on la teva imatge'), 6 v.; Will niemand singen ('Ningú no vol cantar'), 5 v.
Altres obres vocals
40 odes en llatí clàssic (entre les quals: Ecce bonum quam iucundum, 4 v., publ. 1534; Mollis inertia, 4 v., publ. 1534; O summe rerum conditor, 4 v., publ. 1539; Rerum Creator maxime, 4 v., publ. 1539; Vitam quae faciant beatiorem, 4 v., publ. 1534); Magnificat octo tonorum, 4-5 v. (publ. 1537); 7 cançons (2 en italià a 4 v.; 1 en francès a 4 v.; 3 en llatí a 5 v.; 1 en llatí a 3 v.)
Bibliografia
- Bente, M.: Neue Wege der Quellenkritik und die Biographie Ludwig Senfls, Breitkopf & Härtel, Wiesbaden 1968
- Löhrer, E., Ursprung, O., Geering, A., Altwegg, W. i altres, ed.: Ludwig Senfl: Samtliche Werke, 10 vols., Moseler, Wolfenbuttel 1937-72
- Seidel, W.: Die Lieder Ludwig Senfls, Neue Heidelberger Studien zur Musikwissenschaft 2, Francke, Berna 1969