Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter (Els mestres cantaires de Nuremberg). Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín. El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival. El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist (Electra). Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra. El 1954 i el 1958 interpretà papers wagnerians a la Scala de Milà. Especialitzat en les òperes alemanyes de R. Wagner i R. Strauss, ocasionalment abordà òpera francesa (C. Saint-Saëns) i els papers heroics d’òperes de Verdi (Otello) o P.I. Cajkovskij (La dama de piques).