Exercí com a mestre dels escolans i instructor de cant pla a la catedral de Sevilla. Sembla que la major part de la seva trajectòria professional es desenvolupà en aquest centre, del qual es retirà el 1576. L’any 1565 publicà a Sevilla un opuscle de cinquanta-una pàgines dedicat al cant pla i titulat Breve instrucción de canto llano, así para aprender brevemente el artificio del canto como para cantar epístolas, lecciones, profecías y evangelios, y otras cosas que se cantan..., que meresqué l’aprovació i els elogis de Pedro Fernández de Castilleja i Francisco Guerrero. En aquest text, l’autor demostra conèixer l’obra de teòrics com G. Despuig, G. Martínez de Bizcargui, J. de Espinosa, J. Bermudo i F. Gaffurius, entre d’altres.