Estudià piano amb E. Drangosch i contrapunt i composició amb E. Fornarini. El 1923 es traslladà a Tucumán, on exercí un important paper com a dinamitzador musical. Fou professor, pianista, compositor i director d’orquestra. Ocupà el càrrec de director de l’Instituto Musical de Tucumán i ensenyà a l’Escuela Normal de Música, al Conservatorio Provincial de La Plata i al Conservatorio Nacional de Música. Destacat pianista, formà part del Grupo Renovación i fou membre fundador de la Liga de Compositores de la Argentina (1948). La seva obra fa servir un llenguatge tonal i hi són presents elements melòdics i rítmics provinents del folklore argentí. Del catàleg de la seva producció sobresurten el Concierto aymara (1941-42), per a violí i orquestra, i els poemes simfònics Turay-Turay (1927) i El tarco en flor (1930).