Començà els estudis musicals amb el seu pare, F. Salgado, i els continuà al Conservatori Nacional de Música de Quito. El 1913 s’inicià en l’estudi de la composició amb el seu progenitor, i el 1934 debutà com a professor en aquella institució. Poc després compongué per primera vegada música dodecafònica: Sanjuanito futurista, Microdanza para piano (1944). Fou director del Grupo de Cámara Voz Andes, del conjunt simfònic de la Casa de la Cultura Ecuatoriana i de l’orquestra i el cor del conservatori, a més de director d’aquest centre. Crític musical en el diari "El Comercio" i en la revista espanyola "Ritmo", escriví també obres d’investigació. De la seva producció, molt àmplia, destaquen l’òpera Cumandá (1940), el ballet El Amaño (1947), la suite simfònica Atahualpa o El Ocaso de un imperio (1933) i moltes cançons basades en el folklore d’Equador com Qué lindo es el cariño (sanjuanito) (1947), a més de simfonies, concerts, una opereta, obres per a solista i orquestra i música de cambra i d’orgue.