Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal. El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler. El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música. Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington. El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO. Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Amèrica Llatina de la Universitat de París entre els anys 1954 i 1968, i exercí de professor visitant de les universitats de Tulane (1967-68) i Indiana (1969). Publicà, entre d’altres, els llibres Escala, ritmo e melodia na musica dos indios brasileiros (Rio de Janeiro, 1938), A musica brasileira e seus fundamentos (Washington, 1948), Música e musicos do Brasil (Rio de Janeiro, 1950) i La Musique en Amérique Latine (París, 1957). Col·laborà també en moltes obres col·lectives i els seus articles es publicaren en les més prestigioses revistes especialitzades.