Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires. Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país. En aquest àmbit cal destacar-ne: Juan Moreira (L. Favio 1972), La Mary (D. Tinayre 1974), La República perdida (M. Pérez 1983), Camila (M. Luisa Bemberg 1984), Los Chicos de la guerra (B. Kamin 1984), La Nave de los locos (R. Wilicher 1994) i Casas de fuego (J.B. Stagnaro 1995). Ha obtingut diversos premis nacionals i internacionals. També ha compost obres instrumentals, corals, de cambra i electroacústiques, entre les quals sobresurten: Elegía y Toccata, per a orquestra (1965), Tres Poemas, per a mezzosoprano, flauta, violí, viola, arpa i percussió (1966), Cantata, per a solistes, cors i orquestra (1968), Momento, per a quartet de corda (1968), Tenebrae Factae Sunt, en què utilitzà la cinta magnètica (1968), i la Cantata al General José San Martín (1999).