Vida
Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano. Debutà el 1890, a la seva ciutat natal. Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic. El 1907 es presentà com a Violetta (La Traviata) al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sol·licitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912. Hi interpretà òperes de G. Donizetti (Lucia di Lammermoor), G. Verdi (Don Carlo), G. Rossini (El barber de Sevilla), L. Delibes (Lakmé), G. Meyerbeer (Les Huguenots) o G. Bizet (Les pêcheurs de perles), entre d’altres, a les quals cal afegir títols d’A. Thomas o V. Bellini que cantà als Estats Units. El 1908 fou contractada a l’Òpera de Manhattan (Nova York), on es presentà amb La Traviata, i posteriorment ho feu al Metropolitan de la mateixa ciutat. També actuà a les òperes de Boston i Chicago. Després d’uns quants concerts a Nova York (1931) i Londres (1934), s’acomiadà dels escenaris. El 1921 publicà una autobiografia, i dos anys més tard, un mètode de cant.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Caruso, Enrico; Tetrazzini, Luisa; Alier i Aixalà, Roger: L’art de cantar, Els Llibres de Glauco; Editorial Laertes, Barcelona 1987