Fou deixeble d’harmonia d’A. Garritano al Conservatori de Porto Alegre. El 1927 ingressà al Conservatori de Cincinnati, on estudià violí amb R. Perutz i composició amb W. Bakaleinikoff. En les seves primeres obres, bàsicament cançons, petites peces per a piano i composicions per a conjunt de cambra, es fa palesa la presència de molts elements provinents del folklore brasiler. Entre les obres d’aquest període destaca el quartet de corda Sambalelê. Durant la dècada dels quaranta, entrà en contacte amb la Segona Escola de Viena i la seva obra realitzà un gir important. Tot i que assimilà els mètodes compositius d’aquest grup, com ara el dodecatonisme, ho feu d’una manera molt lliure i sense abandonar el nacionalisme de la seva primera època. Entre les seves obres sobresurt el ballet Salamanca do Jaráu (1935) i Três manchas (1947), per a mezzosoprano i piano. A part de la composició, també es dedicà durant més de quinze anys a l’estudi de l’estètica i de la història de la música, temes sobre els quals publicà diferents llibres.