Es formà al Conservatorio dei Mendicanti, a Venècia, on mostrà una gran habilitat musical i un talent extraordinari per al violí. El 1767 es casà amb el mestre de capella Ludovico Sirmen, amb el qual viatjà a França i Anglaterra, on oferí molts concerts. El 1770 conegué Giuseppe Tartini, que, probablement, fou el seu mestre. Compongué sis trios per a dos violins i violoncel, sis sonates per a dos violins, alguns duets, sis concerts per a violí i orquestra i sis quartets de corda que foren publicats a París el 1769. Molt apreciada per Leopold Mozart, les seves obres s’editaren a França, Anglaterra, Holanda, Alemanya i Àustria. A partir del 1782 abandonà la composició i es dedicà al cant. Treballà a l’Òpera de Dresden, i mostrà una gran habilitat en l’ús del llenguatge harmònic, amb cromatismes, tècniques d’ornamentació i llargues línies melòdiques de gran expressivitat.