Consta de diverses estrofes o estances (bate), amb un refrany (onita) per a intercalar com a resposta després de cada estrofa. El madraixa porta sempre, a l’inici, la indicació del to en què ha de ser cantat o bé l’inici d’un altre madraixa que serveix de model melòdic. El gran autor, bé que no l’únic, d’aquest gènere poeticomusical fou sant Efrem (m 373). La tradició litúrgica grega té un equivalent en el kontàkion.
f
Música