De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen. Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’A.F. Marmontel. G. Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres. Tagliaferro, que també fou deixebla d’A. Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i col·laboradora dels millors compositors i intèrprets. Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del Conservatori de París. Viatjà després als Estats Units, i s’instal·là definitivament al Brasil, on fundà una escola per a portar a la pràctica les seves idees sobre la tècnica pianística. Fins un any abans de la seva mort tingué una constant activitat com a pedagoga, conferenciant i intèrpret, activitat aquesta darrera que dugué a terme tant en sales de concerts com per mitjà d’enregistraments.