També anomenat el Moro de Zaragoza, és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat (claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis). Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals (franquícies de peatge). La seva fama arribà tant a les corts de Castella (claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497) i Portugal (claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511), com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa (1511), del cardenal de Toledo Juan de Tavera (a 1545), etc., i també de molts particulars de la mateixa ciutat. Continuaren la seva obra els fills Mahoma i Calema (Miguel), els nets Gabriel i Miquel i els besnets Juan i Gabriel.