Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann. Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia. El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees. El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica. Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió original del primer moviment del Concert per a piano i orquestra, opus 54, de Robert Schumann amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció d’E. Leinsdorf, i també presentà nombroses interpretacions de sonates de J. Haydn i de W.A. Mozart amb pianos de l’època dels compositors. Fou ell qui descobrí la versió original del Concert per a piano, opus 23, de P.I. Cajkovskij.