Estudià a Berlín amb M. Mayer-Mahr i R. Breithaupt (piano), amb Karl Muck (direcció) i amb E. Humperdinck (composició). El 1908 fou korrepetitor al Berlin Hofoper; el 1911 ja era assistent de Muck a Bayreuth, i després fou director suplent a Essen i Augsburg. El 1914 dirigí òpera a Bremen, on fundà la Neue Musikgesellschaft, entitat que a més a més dirigí. El 1924 passà a la Staatsoper de Berlín, ciutat en la qual també donà classes a la Hochschule für Musik, d’on fou destituït amb l’arribada del nazisme (1933) per les seves idees esquerranes i el compromís amb la nova música, que el convertien en bolxevic cultural. El 1939 fugí al Japó, on treballà a la ràdio i es dedicà a la docència. Des del 1953 dirigí a Tòquio la seva pròpia companyia, la Gurlitt-Opera. De la seva producció destaquen les òperes Wozzeck (1926), Soldaten ('Soldats', 1930), Nana (1933) o la més tardana Wir schreiten aus ('Avancem', 1958), els concerts de cambra del 1927 i el 1929 i la Shakespeare-Symphonie (1954).