Essent encara un infant es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on combinà els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una feina de grum a l’Hotel Colón. Debutà al Teatre Goya de la ciutat comtal el 1931 amb unes aplaudides funcions de La favorita, de G. Donizetti, i poc després interpretà la mateixa obra al Teatre Olímpia al costat de M. Valverde i H. Lázaro. Tornà a actuar a Barcelona després d’haver-ho fet a Como els anys 1933 i 1934. El 1936 cantà Aïda en unes funcions a l’aire lliure a València i la temporada 1936-37 debutà amb La forza del destino, de G. Verdi, al Gran Teatre del Liceu, teatre del qual fou titular fins el 1939. Compaginà la seva dedicació a l’òpera amb la sarsuela, i assolí grans èxits arreu de l’Estat espanyol. Com a cantant de sarsuela, formà part de la companyia de P. Sorozábal, de qui estrenà i enregistrà diverses obres, a més de cantar-les a l’estranger, com les cèlebres funcions de Black el Payaso al Teatro Avenida de Buenos Aires. Participà en algunes produccions cinematogràfiques dirigides per I.F. Iquino, i es mantingué en actiu fins a la primeria dels anys setanta.