Manuel Jerónimo Romero de Ávila

(Herencia, Toledo, ~1717 — Toledo, 1779)

Mestre de capella i compositor castellà.

Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella ("seise "), rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys. Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí. Durant el seu sojorn a Toledo, col·laborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell. És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l'Arte de Cantollano y de órgano, publicat el 1761 i del qual es feren diverses edicions fins el 1830. També contribuí a la restauració del ritu mossàrab, de llarga tradició en el culte de la seu toledana. A més dels seus tractats, es conserven vuit quaderns amb composicions pròpies.