L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys. Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo. El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València. El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i efecte d’ajudar-se. Aquesta agrupació rebé el nom de les capelles musicals concordades de València. El 1750 passà a dirigir la capella del Col·legi del Corpus Christi, càrrec que exercí fins a la seva mort.