Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín (~1540 - d 1600), fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà instal·lat a Valladolid. S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo (1583), i continuà amb els de San Juan d’Àvila (1590), San Martín, també de Medina (1591), monestir de La Concepción de Segòvia (1601), Medina de Rioseco (1607), San Lorenzo (1625) i monestir de San Pablo (1630) de Valladolid, entre els més importants. Fou un dels constructors castellans més notables, hàbils i experts de l’època. Introduí i divulgà els jocs partits, la batalla i els tiradors a la mano del que tañere. Amb ell, l’orgue renaixentista de l’escola val·lisoletana assolí la seva plenitud.