Estudià amb José Hierro al Conservatori de Madrid i posteriorment a París, on fou guardonat amb el Premi Sarasate (1911). Fou solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux. Contragué matrimoni amb la pianista francesa Marta Leman, amb qui tocà sovint música de cambra. Realitzà gires de concerts per Europa i l’Amèrica del Nord. Un accident automobilístic, l’any 1937, l’obligà a abandonar la seva carrera de concertista internacional. A partir d’aquell moment, es dedicà exclusivament a l’ensenyament a la seva ciutat natal. Entre les distincions obtingudes durant la seva carrera, destacaren la Medalla de la Legió d’Honor francesa i el títol de cavaller del Regne d’Itàlia. Fou autor d’algunes composicions per a violí i piano.