De molt jove anà a viure a Madrid amb el seu germà José i junts treballaren durant molts anys en la construcció de guitarres, fins que Manuel s’independitzà. Les seves guitarres presentaven unes modificacions a les barres harmòniques que els conferien més sonoritat. Foren utilitzades per Andrés Segovia en alguns concerts que feu entre el 1912 i el 1937, cosa que els proporcionà fama internacional. En el taller de Ramírez treballaren els operaris Santos Hernández Rodríguez i Domingo Esteso, que també es feren famosos quan s’establiren pel seu compte. Nomenat lutier del Conservatori de Música de Madrid, començà a interessar-se per la construcció d’instruments d’arc. Fabricà alguns violins i violoncels còpia dels de Stradivari, però de format més petit.