Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball. El 1819 conegué el compositor J. Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música. El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R. Carnicer, continuà tenint popularitat. Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile. Juntament amb la compositora I. Zegers, el violoncel·lista C. Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena. Tots ells contribuïren a la difusió del repertori líric europeu i organitzaren vetllades musicals al Café Melgarejo de Santiago de Xile.