Estudià musicologia a la Sorbona amb R. Rolland i A. Pirro, entre d’altres. Exercí la crítica musical en nombroses publicacions, i fou redactor en cap de "Le monde musical" (1925-27) i de "Musique" (1927-30). Formà part de nombroses societats i institucions musicals, com la Societat Francesa de Musicologia, de la qual fou vicepresident (1945-48), president (1948-56) i president honorari (des del 1956). També fou membre de la Royal Musical Association de Londres. Centrà els seus estudis en la música francesa i italiana dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaca el d’A. Vivaldi (1948). En tots els seus treballs s’observa un especial interès per la música instrumental i, en particular, pels aspectes relacionats amb la interpretació. La seva extensa biblioteca fou subhastada a París el 1975.