Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143. Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador, "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini! La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de 1149, dia en què el comte de Barcelona i els templers reconqueriren la ciutat de Lleida. A Marcabrú se li atribueixen 42 poemes, que es caracteritzen per la dificultat de la composició formal i l’obscuritat del llenguatge, la qual cosa el converteix en el representant per excel·lència del trobar clus. Tan sols quatre d’aquests poemes es conserven amb música, Bel m’es quan sunt li fruit madur, Dire vos vuelh ses duptansa i Pax in Nomine Domini!, escrits en forma d’oda continuada, i la pastorel·la L’autrier just’ una sebissa, de forma repetitiva. Comparada amb la complexitat del text, la música resulta d’una gran senzillesa, amb pocs melismes, que oscil·len entre les dues i les cinc notes.