Estudià al Conservatori de París amb R. Martenot, Ch. Lenepveu i G. Caussade. L’any 1899 guanyà el primer premi d’arpa d’aquest centre. Fou arpista de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, de la Société des Concerts i de la de l’Òpera de París, així com professor d’arpa al conservatori de la capital francesa del 1912 al 1948. Les seves composicions giraren gairebé sempre entorn de l’arpa. Compongué peces per a quartet de corda i arpa (Images, 1939) i duets per a violoncel i arpa (Sérénade, 1911; Promenade à l’automne, 1912), i amplià el corpus de peces per a arpa sola (Thème et variations, 1913; Au hasard des ondes, 1953). El 1959 publicà un tractat d’arpa titulat La Harpe.