Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620. El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any. Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera. El 1640, amb motiu del vot per la victòria de Salses, dirigí una missa policoral a quatre cors doblats amb la participació de vuit capelles de música de la ciutat. El 1664 demanà la jubilació, que li fou concedida. L’any següent formà part, juntament amb J. Cererols, B. Iriberria, J. Reig i F. Tos, del tribunal examinador per a la vacant produïda per la seva jubilació. La plaça fou adjudicada primer a Miquel Selma i, posteriorment, quan aquest morí (1667), a Lluís Vicent Gargallo. Les poques obres servades d’Albereda pertanyen al gènere litúrgic, on es mostra ancorat, com la majoria dels seus contemporanis, al stile antico, tot i que també cultivà el romance, molt més lleuger i obert a les novetats de l’època.