Estudià composició amb J. Rídký a l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga (1951-55). Del 1956 al 1969 treballà a Supraphon com a editor de partitures, fins que al principi dels anys setanta fou represaliat pel règim comunista, cosa que l’obligà a deixar la feina. L’Acadèmia Alemanya de les Arts del Berlín Oest li atorgà una beca el 1969. Fou membre del grup Nova Música de Praga i director artístic del conjunt Musica Viva Pragensis (1965-73).
Influït per la música d’A. Webern (que descobrí el 1960), en la seva obra d’avantguarda cercà l’experimentalisme i utilitzà les tècniques serialistes en formes i textures de gran delicadesa. Fou conegut a Europa pel seu Quartet núm. 3 (1963) i per l’estrena de Zátiší (‘Natura morta’, 1968) a Donaueschingen.
De la seva producció cal destacar la cantata Matka (‘Mare’, 1964), l’Hommage à Vladimir Holan (1965) o la Simfonia núm. 1 (1982-83). De l’abundant obra de cambra són notables els cinc quartets, escrits entre el 1954 i el 1980, i el Concertino (1984). Molt sovint, en la seva obra recent deixa un cert marge a l’aleatorietat. Des del 1990 tingué una càtedra de composició a l’Acadèmia de les Arts.