Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang. Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya. L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units. Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX. B.J. Martinu li dedicà Fantaisie concertante (1957) i I. Stravinsky Movements (1958-59) per a piano i orquestra. Estrenà, entre d’altres, Ballade (1963), opus 78, d’A. Schibler, Concert per a piano núm. 4 (1964), d’A. Moeschinger, Épigrammes (1964), de Wolfgang Fortner, i Concert núm. 6, d’Aleksandr Cerepnin (1965). L’any 1971 fou nomenada professora de la Hochschüle für Musik de Zuric. El 1998 cedí tots els seus llibres de música a la Biblioteca Central d’aquesta ciutat.