A divuit anys entrà a l’escena musical anglosaxona amb la cançó As Tears Go By, escrita per Mick Jagger i Keith Richards, dels Rolling Stones. Es convertí en la cantant de rock per excel·lència dels anys seixanta, tot i que la seva popularitat es devia al seu físic, a la relació sentimental amb Mick Jagger i als problemes generats per les drogues, més que no pas a la seva veu aguda i a les melodies pop que l’acompanyaven. Tot i això, fou corresponsable de l’èxit dels Stones Sister Morphine. Al final de la dècada deixà Jagger i, després d’una època de lluita contra l’addicció als estupefaents, tornà als escenaris amb temes rock enfocats a una audiència adulta. Consolidà així una carrera personal molt considerada pel públic i per la crítica, en què la seva veu, aleshores més greu i malmesa, però molt intensa, n’era l’aspecte més rellevant.