A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E. Epstein i de composició de G. Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A. Ginastera, I. Xenakis i M. Le Roux. Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L. Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F. Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P. Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea. També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G. König. Ha estat professor en diferents universitats argentines, europees i nord-americanes i, deixant de banda la seva activitat compositiva, ha destacat com a teòric amb la realització de múltiples conferències i la publicació de nombrosos articles. La seva obra inclou peces orquestrals, de cambra i per a instrument solista, amb un llenguatge eclèctic i marcat per l’experimentació. Les obres de cambra Camino de cornisas (1985) i Trío (1991) i la peça per a violí Cifuncho (1992) són algunes de les composicions més apreciades del seu catàleg.