Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de F.J. García Fajer El Españoleto i J. Gil Palomar. Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excel·lent veu i bona musicalitat. El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid. Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial. L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota de Gal·les i membre honorari de la Philharmonic Society. De retorn a Espanya (1831) i establert a Madrid, fou tenor i mestre de capella de la capella reial (1836). A Madrid també fou mestre de cant de la infanta Luisa Carlota, per a la qual escriví Cuarenta ejercicios de vocalización, una de les seves obres pedagògiques més importants. Compongué tant música secular -sonates per a tecla, àries, arietes i duets amb acompanyament de piano o orquestra- com religiosa -misses, ofici de difunts, responsoris, lamentacions i motets-.