Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes. Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843. Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova (1844), el Teatro de San Fernando de Sevilla (1849), el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1852). Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 (Madrid i Barcelona, 1855-59). Com a compositor, és recordat sobretot per sarsueles com Jeroma la castañera o La feria de Santiponce. Fou molt criticat per la seva inexactitud en els escrits històrics. També publicà un mètode de solfeig.