A vint-i-dos anys ja dirigia una banda militar, activitat que abandonà per fer de professor de música a la catedral de Burgos, càrrec que també exercí a partir del 1854 a la de Santiago de Compostel·la, d’on fou organista i on començà a dedicar-se intensament a l’art de l’orgueneria. El 1855 reparà un dels dos orgues monumentals d’aquella seu, i la seva anomenada es difongué per les terres gallegues. Home de tarannà molt pràctic, el 1862 ja havia recopilat les seves experiències d’orguener en un tractat de quatre volums, publicat deu anys després amb el títol d'Arte completo del constructor de órganos, o sea guía manual del organero (Santiago de Compostel·la, 1872-76) i reeditat en facsímil per la Xunta de Galícia el 1996. Admirador de l’obra de Joseph Merklin a la seu de Múrcia, en aquest tractat feu una síntesi molt il·lustrativa de l’orgue mecànic preromàntic. Deixà també unes poques composicions, que es conserven a la seu compostel·lana.